ALANCEJAR, [ALENSEJAR] v. a.
Ferir amb llança.
"... e penediren se de ço que hagren feyt e moch se entre lls una remor qui s van pendre a les armes e van alancejar XIV caps de companyes qui en aquell feyt havien consentit." Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXXXIX
"a la porta l an atrobat e aqui l an alensejat e cant alensajat l agueren la gent de la vila crideren:" Llibre dels Set Savis de Roma 2.890
"Encara us plac, Senyer, que fossets abourat de suja e de vinagre e de fel, e puxes volgues esser alancejat..." Llull, Ramon Llibre de Contemplació 5, cap. 72
| | |